L’error i l’horror de la Feixina

dBalears.cat 3-2-2010

L'Ajuntament de Palma ha decidit no esbucar el monòlit de la Feixina, que commemora la mort dels "Herois del creuer Balears" alhora que enalteix -"Glòria a la Marina Nacional"- un bàndol de la Guerra Civil. El desposseirà de tota aquesta retòrica guerracivilista, a més de l'indiot franquista, i el convertirà en el "símbol de no oblidar mai els horrors de les guerres". És a dir, que un símbol d'exaltació franquista que glorifica la victòria militar a un guerra instigada per aquest bàndol es convertirà en símbol de pacifisme mundial. A mi, la veritat, que Palma tengui un tribut al pacifisme en general -que quan és així, general, és letal- em sembla un típic atac de progressisme naïf que pateix una part de l'esquerra nostrada. No tot pacifisme és per definició bo, ni tots "els horrors de les guerres" es poden comparar. La més horrorosa de totes, la Segona Mundial, va ser provocada inicialment pel nazisme, gràcies, en part, a les ales que li donà el comunisme soviètic. D'aquella guerra en resultaren un fotimer de milions de morts.

Un horror. Afortunadament, el nazisme alemany, el feixisme italià i la teocràcia imperialista japonesa foren combatuts i vençuts per la guerra que li oposaren les democràcies, amb els Estats Units al capdavant, dissortadament aliades amb el monstre comunista. Si les democràcies haguessin menjat morena, com deien que havien de fer, per exemple, els del moviment pacifista dels Estats Units, i de Gran Bretanya, i de França...no hi hauria hagut tants de morts. Així que les democràcies també hi tenen responsabilitat: sumaren molts de centenars de milers de morts, milions segurament. Un horror. Però no comparem els morts. Ni pensem a convertir Auschwitz-Birkenau en un monument a la "pau mundial" perquè, entre d'altres coses, a qui se li ocorregués tan peregrina idea el correrien a bastonades per tot Europa, i no dic ja a Israel. Amb tota la raó. S'ha d'anar alerta amb el pacifisme.

No tot és bo ni desinteressat. N'hi ha de perillosament letal per a la llibertat. Resulta, per altra banda, si més no d'un contrast tenebrós que aquests pacifistes naïf de l'esquerra nostrada siguin, llavors, fervents defensors de, per exemple, el règim dictatorial comunista i militarista de Cuba, que de pacifista no en té un pèl. Ni internament, on el comandant de l'Auschwitz particular cubà, Ernesto Guevara, es dedicava a assassinar tot dissident comunista que podia, ni molt manco externament, ja que el dictador Castro obligà a participar el seu poble a la Guerra d'Angola entre 1975 i 1988. Foren 350.000 els suposadament "voluntaris" -ja s'imaginaran vostès el grau de "voluntarietat"- que englobaren la particular "Divisió Roja" de Castro.

No sé si el monòlit de la Feixina s'hauria d'esbucar o no, i no entenc per què no s'agafen tots els records públics de la Guerra Civil i la dictadura i es fa un museu ad hoc o, si es vol, això que ara en diuen un "centre d'interpretació", per explicar la barbàrie que suposà. Ara, el que sí sé i entenc és que convertir un orgullós símbol guerrer de victòria militar en símbol de "tots els horrors de les guerres" és un doi naïf que, a més, exalta un perillós pacifisme general -tot el món és bo per naturalesa- pseudoesquerrà que és letal per a la llibertat i, per tant, per a la vida. Això sí que és ideològicament, políticament, estèticament i històricament un error i, sobretot, un horror.