La disfressa del monument de la Feixina

dBalears.cat 6-2-2010
Cartes dels lectors
Hi ha parers que s'han congratulat davant la "solució" de l'Ajuntament de Palma al monument de la Feixina per considerar que, d'aquesta manera, es preserva el monument, al qual consideren una obra prou digna des del punt de vista historicoartístic i històric. No compartesc cap de les dues opinions. La manca de suficient valor patrimonial la vaig exposar en l'informe realitzat per encàrrec de la regidora de Cultura, proposant-ne l'enderrocament, ja que no vaig jutjar factible el seu desmuntatge, com s'ha fet en altres indrets d'Espanya en situacions semblants (Cantàbria).

La sortida, una vella sortida, que ara s'ha decidit pot rebre diversos qualificatius, però no la de protecció de la història i del passat. No són recents els documents que assenyalen el deure de trametre les obres monumentals en la completa autenticitat. Aquest encàrrec no implica un manteniment de l'originalitat purament material, sinó de l'essència del monument, més important que les substitucions materials que es puguin derivar dels processos de restauració. El que ara es farà té un nom des de la perspectiva de la conservació del patrimoni, és un fals històric, un frau perquè es modifica l'element significatiu del monument que és portador, per voltes que se li doni, d'una determinada identitat. Més enllà de les justificacions, hi ha coses que encara tenen un nom.
CATALINA CANTARELLAS. Professora d'Història de l'Art UIB. Palma

Carta a la tripulació del creuer Baleares
Al lloc de l'univers on el seu esperit arribi a descansar, voldira fer arribar aquest missatge als membres de la tripulació d'aquell vaixell de guerra que, mobilitzats per força, van ser obligats a dirigir el foc dels canons contra la seva voluntat, arrasant els pobles del llevant espanyol, i portant la mort i la destrucció a la rereguarda, lleial al govern legítim d'Espanya. La campanya iniciada per les associacions memorialistes mallorquines, amb el suport de sectors ciutadans contraris a la utilització dels espais públics per a l'exaltació totalitària, us consideren tan víctimes d'aquella guerra infame, imposada pels militars rebels que us manaven, com aquelles persones que van morir sota el foc i la metralla, escopida per aquell vaixell feixista en què us van embarcar.

Com fa uns dies reconeixia davant dels mitjans de comunicació, un parent del vostre company Benito Veny, supervivent del Baleares, molts de vosaltres ni éreu feixistes ni volíeu la guerra. Vosaltres no, però sí els vostres caps. Ells van ser responsables de la vostra mort i la de la majoria de la tripulació, sent, precisament, els companys d'aventura d'aquells traïdors, qui després d'utilitzar les vostres vides, van instrumentalitzar les vostres morts, assignant-vos la categoria no sol·licitada de "gloriosos caídos por Dios i por España" Ho sabeu i ho sabem: l'obelisc de la Feixina no representa la vostra memòria, sinó la dels rebels que us van fer morir, i que després van elevar aquesta pètria mola, que avui es vol maquillar democràticament, utilitzant-vos com a ostatges d'una història excloent que ells van escriure en frases lapidàries, justificant-ne la construcció -realitzada amb aportacions forçades-, amb els mateixos arguments amb què avui s'intenta disfressar la covardia política d'uns i la complicitat ideològica d'altres. Perquè en definitiva -vosaltres ho sabeu molt bé-, amb maquillatge o sense, els sím bols franquistes només els defensen els franquistes.
FLOREN DIMAS BALSALOBRE. L'Arenal.
(*) Floren Dimas Balsalobre ha estat president de l'associació Amigos de los caídos por la libertad" de la Regió de Múrcia, primera associació de víctimes del franquisme de l'Estat.


La humil opinió d'una nina de la guerra
Vaig néixer l'any 1931 i vaig viure en primera persona la Guerra Civil. A mon pare el tancaren set anys, durant els quals va haver de fer treballs forats. Jo, que era ben petita aleshores, vaig partir amb ma mareta cap a Palma perquè a Calvià la nostra vida es féu insuportable i no ens deixaven viure. Record com amb vuit anyets havia de córrer cada dia des de lescola fins a Can Mir per dur una senalla amb una mica de menjar per mon pare. Si no corria, perdia el tramvia i ell quedava sense pa. Quan va sortir de la presó, mon pare es va trobar que li havien pres tot: el cafè que havia muntat, la casa, els pocs estalvis que tenia.... Podeu imaginar el patiment de tots els represaliats. I tot perquè els nostres pares van defensar un sistema polític legítim i ben avançat per la seva època.

Fa poc es va tornar a encetar el debat sobre l'enderrocament del monòlit de la Feixina. Si us he de dir la veritat, mai no he dedicat un minut a pensar en aquesta construcció. He viscut ocupada criant els meus fills i ajudant aquell que he pogut, ja fos un veí o un desconegut. En qualsevol cas, no puc entendre els qui volen que s'esbuqui una part de la meva història. Si una cosa em va ensenyar mon paret és a perdonar de veres. Si ara, 70 anys després de la guerra, ens plantam amb una grua i tomam aquest monument amb tota la nostra ràbia i venjança, ens posarem, de ben segur, a l'altura d'aquells que el van fer construir. Com a republicans d'ara o d'abans, hem de mostrar maduresa i cordura. Si la Universitat ha dit que s'ha de contextualitzar, em sembla que se li ha de fer cas, que per alguna cosa és la Universitat dels nostres joves.

Que jo hagi llegit, ningú no vol alçar un momument a Franco, sinó que es vol posar una placa per recordar els horrors de la guerra. Perquè som pocs i, a més, mal avenguts, resulta que n'hi ha que tenen ganes de brega i obliden que estam en el mateix bàndol. Lluitem contra els vertaders enemics: la pobresa, el capitalisme, la dreta, la corrupció... I deixem de malgastar energia en debats inútils i improductius. Tant de bo un dia els néts dels meus néts passegin per la Feixina i se'ls ocorri demanar als seus pares: Pare, què vol dir Feixina?, i algú els ho pugui explicar des de la certesa que res semblant no tornarà a ocórrer. Això és el que jo voldria.
ENGRÀCIA VICENS PEDRÓS.Palma.