La Feixina. Impotència

dBalears.cat 7-2-2010
Biel Florit. Maria Antònia Oliver i amics tots de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, per si es donàs el cas que servís per alguna cosa, avui vull dir fort i ample: estimats, estic amb vosaltres. I ànims, que encara no s'ha acabada la lluita dels que moriríem per la nostra pàtria, però mai per mai matarem per ella. Una vegada més ens han fet passar per lloc estret. I aquest pic dol més que mai perquè han estat els nostres els que ens han fet el llit, companys d'esquerres, progressistes, amb les neurones en teoria evolucionades..., i per pujar aquest calvari, no hi estava preparat ni poc ni gens, ho he de confessar.

He de dir que amb aquestes "integracions" i "contextualitzacions", diguin el que trobin els experts en lleis de qualsevol mena, els he de deixar escrit aquí que som del parer que s'equivoquen històricament mantenint enmig de la plaça de la Feixina aquell enorme fal·lus franquista, com amb encert sobrat el qualificà el company Ferran Aguiló, maldament hi facin exsecallada de jous i fletxes, d'àguiles imperials, i hi mantinguin la gran creu de 15 metres d'altura, que solemnement beneí el bisbat amb molta pompa i cerimònia, com també ho havia fet amb els avions italians que partien adesiara cap a la península, Barcelona sobretot, a esventrar amb les seves bombes homes i dones, vells i infants.

Som de l'opinió que erren. El monument en qüestió, sempre, per molts anys que passin i per moltes plaques amb llegendes amb pretensió d'integració que hi enverguin, per tot un important contingent de persones del bàndol republicà, que durant tants d'anys haguérem d'empassar-nos la prepotència dels victoriosos franquistes, aquest fet serà per a sempre més un insult a la germanor ben entesa, la concòrdia encertada, la bonhomia.

Hi va haver un amic també escriptor, molt acostat per cert, simpatitzant dels d'ARCA i dels seus criteris sobre el tema, que fa un temps, quan la bullidissa del brou començava a esquitxar les pàgines dels diaris, afirmà davant meu que no s'havia de tirar el monument, per la mateixa regla de tres que, si així es feia, també hauríem d'esbucar la Seu o els banys àrabs, o..., i d'aquesta manera res no quedaria dempeus. Sols li vaig demanar que em digués sols un valor artístic d'aquella verga empalmada, que ja em diran si exalta o no exalta el règim dictatorial i imperialista dels feixistes.

Vàrem concloure que no, que aquests valors hi eren inexistents, que aquells 22 metres de pedra amb bombeta al cim no "era" res, però representava a la perfecció allò pel que foren edificats: exhibir els dallonses dels guanyadors d'una guerra. I els dos vàrem arribar a estar d'acord que hi ha coses i fets i gent que s'han de recordar, però s'han de respectar sols si són respectables. I no és el cas de cap de les maneres, pens honestament. La prova del cotó? Per primera vegada gent del PP ha alabat una decisió del Pacte. Algú en necessita més?

Afegir que l'altra migdiada, al telenotícies de TVE, un senyor amb cara seriosa em comparà a mi, a tots nosaltres, als "talibans" que dinamitaren els enormes budes a l'Afganistan, mira tu si hi anam bé. Era dimarts dia 2 de febrer i jo acabava de llegir a aquest mateix diari la glosa del genial Mateu Xurí, que precisament la dedicava a la Feixina dels orgues. Després d'envergar que sobre el tema ja havien acabat els sarcasmes, ironies, metàfores i recursos per poder usar, acabava així: "I una merda engalanada/ sol fer la mateixa olor". Ho subscric.