dBalears.cat 1-2-2010
Concedeixen les tres primeres llicències per reformar les illetes de la plaça de Pollença on, des de 1936, no es podia fer obra
Vista general que permet ubicar les illetes de la plaça. Foto: E.Ballestero.
Elena Ballestero. En matèria de planejament urbanístic és difícil posar-se d'acord, i molt més si el projecte en qüestió ha de definir el futur de la plaça més emblemàtica del poble, la plaça Major. És un fet que els veïns de les illetes d'aquesta àrea tenen ben après, perquè durant els darrers setanta anys se'ls ha prohibit fer obra a les seves cases, a l'espera que els diferents grups polítics acordassin si aquests habitatges s'havien de conservar o substituir per pisos plurifamiliars i si podrien, en fi, acollir comerços. Per primera vegada des de 1936, l'any que entrà en vigor la prohibició de feines de construcció a la zona, tres dels propietaris disposen d'autorització per remodelar els seus immobles i obrir-hi els que seran els negocis més cèntrics de la localitat.
Propietats municipals
La Sala negocia, a més, amb la Conselleria de Turisme la possibilitat de recuperar una de les cases, de propietat municipal, per ubicar-hi un centre d'interpretació de la serra de Tramuntana. El trasllat de la ràdio municipal a un local nou, que s'alçarà en un dels solars que té el Consistori, es dóna ja per segur. Des que es prohibí expressament, l'any 1936, que es fes obra a les illetes de la plaça de Pollença, gairebé tots els partits polítics que han governat l'Ajuntament s'han pronunciat sobre aquesta qüestió, però els successius canvis d'executiu han impedit que cap de les opcions acabàs de prendre forma.
D'aquesta manera, les variacions de planejament se succeïen mentre els residents -onze propietaris en total- acceptaven amb resignació l'estat de ruïna en què anaven quedant els immobles. En la legislatura passada s'aprovà finalment la modificació puntual de la normativa urbanística que tant esperaven els veïns i que els autoritzava, per primer pic, a rehabilitar cases, però encara quedava una qüestió pendent. La legislació no permetia l'ús comercial de la zona, encara que l'autoritzava a la resta del nucli antic, un greuge comparatiu ara resolt.
Fart d'esperar debades sense resultats, Rafel Morro, titular d'un dels habitatges, penjà en plena campanya electoral una gran pancarta de protesta: "Illetes de la plaça, 70 anys d'injustícia."La solució definitiva arribà per setembre de l'any 2008. Després d'una llarga tramitació, la Comissió de Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell aprovà el canvi d'ús perquè pogués ser de tipus comercial i desvinculà aquesta possibilitat de la necessitat que els comerços vagin units a una casa. Les tres llicències concedides fins ara són per a la Caixa Colonya, per a un bar restaurant i per a una botiga.
Vista general que permet ubicar les illetes de la plaça. Foto: E.Ballestero.
Elena Ballestero. En matèria de planejament urbanístic és difícil posar-se d'acord, i molt més si el projecte en qüestió ha de definir el futur de la plaça més emblemàtica del poble, la plaça Major. És un fet que els veïns de les illetes d'aquesta àrea tenen ben après, perquè durant els darrers setanta anys se'ls ha prohibit fer obra a les seves cases, a l'espera que els diferents grups polítics acordassin si aquests habitatges s'havien de conservar o substituir per pisos plurifamiliars i si podrien, en fi, acollir comerços. Per primera vegada des de 1936, l'any que entrà en vigor la prohibició de feines de construcció a la zona, tres dels propietaris disposen d'autorització per remodelar els seus immobles i obrir-hi els que seran els negocis més cèntrics de la localitat.
Propietats municipals
La Sala negocia, a més, amb la Conselleria de Turisme la possibilitat de recuperar una de les cases, de propietat municipal, per ubicar-hi un centre d'interpretació de la serra de Tramuntana. El trasllat de la ràdio municipal a un local nou, que s'alçarà en un dels solars que té el Consistori, es dóna ja per segur. Des que es prohibí expressament, l'any 1936, que es fes obra a les illetes de la plaça de Pollença, gairebé tots els partits polítics que han governat l'Ajuntament s'han pronunciat sobre aquesta qüestió, però els successius canvis d'executiu han impedit que cap de les opcions acabàs de prendre forma.
D'aquesta manera, les variacions de planejament se succeïen mentre els residents -onze propietaris en total- acceptaven amb resignació l'estat de ruïna en què anaven quedant els immobles. En la legislatura passada s'aprovà finalment la modificació puntual de la normativa urbanística que tant esperaven els veïns i que els autoritzava, per primer pic, a rehabilitar cases, però encara quedava una qüestió pendent. La legislació no permetia l'ús comercial de la zona, encara que l'autoritzava a la resta del nucli antic, un greuge comparatiu ara resolt.
Fart d'esperar debades sense resultats, Rafel Morro, titular d'un dels habitatges, penjà en plena campanya electoral una gran pancarta de protesta: "Illetes de la plaça, 70 anys d'injustícia."La solució definitiva arribà per setembre de l'any 2008. Després d'una llarga tramitació, la Comissió de Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell aprovà el canvi d'ús perquè pogués ser de tipus comercial i desvinculà aquesta possibilitat de la necessitat que els comerços vagin units a una casa. Les tres llicències concedides fins ara són per a la Caixa Colonya, per a un bar restaurant i per a una botiga.
Entrades
