08 de desembre 2009

Els dies comptats

dBalears.cat 8-12-2009
ARCA reclama a l’Ajuntament de Palma la protecció definitiva del molí del carrer de Damià Reixac, al Molinar, una construcció que, en part, és de titularitat municipal i està del tot abandonada

Francesca Marí. Els molins, tant fariners com d'aigua, formen part del nostre paisatge patrimonial. Es tracta d'un llegat etnològic que, massa vegades, es veu malmenat per la deixadesa o la despreocupació d'algunes institucions. És el cas del conjunt moliner del carrer de Damià Reixac, a la barriada del Molinar, que roman mig abandonat a l'espera d'una "solució efectiva".
Precisament, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha denunciat la situació en què es troba aquesta construcció davant l'Ajuntament de Palma. L'entitat reclama que es conservi i catalogui el conjunt hidràulic format per una sínia, un safareig i el molí, un dels pocs exemples que encara queden dempeus en aquesta barriada palmesana.
A més, cal afegir-hi que part d'aquest patrimoni és de titularitat municipal i que és precisament Cort el responsable final del mal estat en què es troba. ARCA recorda que el valor patrimonial de sínies i molins "és indiscutible, fins al punt que l'adaptació del Pla Territorial del PGOU de Palma obliga a catalogar-los", asseguren.
Però el pas del temps o la rehabilitació del conjunt no són els únics factors que jugen en contra seu. L'associació conservacionista recorda també que hi ha presentada "una unitat d'execució per al solar on estan ubicats aquests elements etnològics i, a més, es preveu la continuïtat del carrer de Damià Reixac", cosa que en podria suposar la desaparició definitiva.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Palma ha mostrat la seva predisposició a conservar-lo, però encara no l'ha feta efectiva. "Precisament per això proposam que se'n faci una catalogació de manera conjunta i que garanteixi per al futur la seva posada en valor", expliquen. Pel que fa a l'interès patrimonial, la sínia encara presenta tot el rutló, que volta el coll de pou i que era per on s'extreia l'aigua, mentre que el safareig es troba en més mal estat. El molí és de construcció posterior, de base rodona, i està comunicat amb els altres elements mitjançant un passadís amb volta.
Un cas més
L'aspecte d'abandó del molí de Damià Reixac no és un cas aïllat de la situació en què es troba la resta d'aquests elements a l'Illa. Molt a prop, altres conjunts hidràulics vora Son Ferriol estan també mig abandonats. És més, l'Associació d'amics dels molins assegura que el 80% estan arrasats i sols en queden les restes i que entre un 10 i un 15% es podrien reconstruir. Del total, només se n'ha restaurat un centenar. Es tracta d'una completa radiografia de l'estat en què es troben aquests béns.