Definit el traçat murari de la porta de Santa Catalina

dBalears.cat 23-11-2009
Maria Llinàs finalitza la memòria arqueològica de la plaça de Santa Catalina i delimita per on va transcórrer part de la murada renaixentista. Aquesta delimitació serà fixada ara en superfície
Francesca Marí. El traçat murari de la porta de Santa Catalina és avui més real. L'arqueòloga Maria Llinàs ha enllestit la memòria de seguiment de les polèmiques obres de la plaça ciutadana, un indret on l'abril passat es descobriren vuit metres de la famosa murada renaixentista. Ara aquest llenç murari està definit i, segons les estimacions arqueològiques, podria abastar prop d'uns trenta metres.
En el decurs dels treballs també es descobrí la cara interna de la fortificació, just a l'indret on en un primer moment es pensà que podria haver-hi un bastió. "Hi localitzàrem un seguit de peces de marès molt malmeses del que és la cara interior del mur", afegí l'arqueòloga, que ja ha presentat l'informe final al departament de Patrimoni del Consell. A la vora, Llinàs també destapà una capa de ceràmica amb material arqueològic datable del segle XVII i que ha estat documentada i coberta de bell nou. "Tan sols tenia permís per fer-ne el seguiment, no per excavar-hi", manté.
Ara bé, la principal novetat d'aquesta intervenció rau, però, en la delimitació final de per on transcorregué la murada durant segles. A partir del primer llenç localitzat per abril, Llinàs realitzà un seguit de prospeccions arqueològiques que defineixen per on passava la fortificació renaixentista projectada el 1575. Aquests tests arriben fins al bell mig de la plaça.
Així mateix, l'arqueòloga ha documentat una estructura afegida a la murada que podria ser-ne una continuació. Està realitzada amb una tècnica constructiva diferent. "El Baluard fou reformat diverses vegades. Allò cert és que està aferrat a la murada i donava al baluard de Sant Pere", explicà.
Totes aquestes construccions han estat cobertes de nou amb una capa de terra àrida i tela geotèxtil per preservar-les. El resultat d'aquesta intervenció el podrem veure una vegada acabades les tasques, quan es marqui el traçat murari a la superfície de la nova plaça.
Indret concorregut
El 1914 es començà a desmuntar la murada renaixentista. Les peces de marès foren venudes o transportades a altres indrets, com és el cas dels ramals de la Font de Mestre Pere. Segons els veïns de la Indioteria, part de la xarxa hidràulica està bastida per les peces de la fortificació. La murada de la porta de Santa Catalina fou un indret molt concorregut. Segons l'arxiduc Lluís Salvador, a la plaça de Santa Catalina hi havia "casetes pobres amb balcons (...) i al bell mig quatre arbres d'aialant. A la dreta hi ha la pujada a la murada i a l'esquerra, una plaça esbiaixada amb una font al centre". Aquell indret fortificat és avui més bo d'imaginar amb la fortificació ben definida.