De costura a l’escola

dBalears.cat 21-4-2009
La torre dels Enagistes de Manacor acull fins al proper 17 de juny l’exposició Véns a costureta?, un recorregut per la història de l’educació al municipi que es completarà amb un cicle de conferències i tallers
Els jocs del temps del pati, les cançons que inclouen i els companys de pupitre formen part de la memòria de cadascun dels que han tingut el privilegi de seure davant una pissarra. Des de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, però, han decidit treure aquests records de la memòria particular per projectar-los cap a la memòria col·lectiva en forma d’exposició. Es tracta d’una mostra que, complementada amb conferències i tallers, intenta donar una visió global del que ha estat l’educació i l’exercici de la professió de mestre des de l’any 1390 fins al 1950.

Un mèrit comú
Joana Maria Melis, membre de l’Associació d’Amics del Museu i una de les coordinadores, explica que "la idea del muntatge va sortir mentre l’arxivera municipal de Manacor, Pilar Castor, i jo estudiàvem les escoles rurals del municipi". Aviat s’hi afegiren altres membres de l’associació i junts "ens engrescàrem i, malgrat la inexistència de material fotogràfic a l’arxiu, decidirem tirar endavant l’exposició". Tanmateix, el "mèrit" real, insisteix Melis, és de "tots els mestres i descendents que ens han cedit els seus objectes personals, de tots els que ens han contat com varen viure l’educació i de tots els que fan feina perquè la tasca d’aquesta gent no s’oblidi".
Això no obstant, la memòria col·lectiva ha esborrat gran part de la història de l’ensenyament al municipi. De fet, ningú no recorda que l’any 1390 el mestre Hugó de la Franquesa treballà durant almenys dos anys per "instruir escolans" o que a mitjan segle XVI el Consell contractà mestre Pere Andreu "per ensenyar fadrins de gramàtica". Més tard les ordres religioses, dominics, jesuïtes, les monges franciscanes, les germanes de la Caritat, les monges de la Puresa, els germans de la Salle i els mestres de l’ensenyament elemental finançat per l’Estat, prengueren el relleu a aquests mestres primitius.

Un cas especial
Entre els centenars de noms de mestres que passaren pel municipi destaca especialment el cas del pedagog Miquel Porcel Riera (1869-1933). Aquest manacorí possibilità la renovació educativa a Mallorca i va difondre el seu mètode arreu de l’Estat, l’Argentina, Cuba i Equador. Així, la Conselleria de Cultura reconeix la seva tasca a favor de la llibertat en l’ensenyament mitjançant els premis al valor educatiu que duen el seu nom. Però pocs anys després d’haver engegat la renovació educativa que tenia com a objectiu democratitzar l’educació i modernitzar-ne els mètodes, el somni de Miquel Porcel Riera s’esfumà.
El 12 de setembre de 1936 es fundà la Comisaría General de Enseñanza, un ens feixista dirigit per Joan Capó Valls que organitzà la comissió depuradora de personal docent. "Pedro Crespí va ser mestre a l’escola rural pública de la Murtera, no feia resar a classe, sinó que feia pensar els nins durant cinc minuts en silenci. L’inhabilitaren per publicar articles a un diari republicà i per la seva conducta religiosa i va embogir", conta Joana Maria Melis. Ella, en nom de tota l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, afegeix que "l’exposició és en realitat un homenatge a tots aquells que han cregut que l’escola ha d’obrir les portes a la llibertat".