Son Fornés: De santuari a magatzem

dBalears.cat 2-8-2008
La campanya d’excavació al jaciment de Son Fornés finalitza amb la troballa inesperada d’un santuari d’època romana
M.A.Vaquer La 13a campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de Son Fornés ha finalitzat la seva tasca amb un descobriment del tot inesperat. Un dels poblats talaiòtics amb arquitectura monumental més ben conservats de l’Illa tenia amagat sota terra un santuari de l’època romana que ha donat molt de si. I és que el seu descobriment va ser de manera fortuïta. "Les feines estaven centrades en l’àrea delimitada pels dos talaiots, fet que va permetre descobrir un edifici ciclopi amb planta de ferradura", explicà ahir la directora de la campanya, Cristina Rihuete. Una trobada espectacular, ja que a partir d’aquí s’ha sabut que el santuari, conegut des de sempre com un edifici de mite religiós, era el centre del moviment econòmic de l’indret.
"Una espècie de llotja o centralitzador de les mercaderies que es fabricaven als tallers" i no el que s’havia pensat fins ara, que "vinculàvem el santuari a finalitats religioses". A més, això també ha permès descobrir que els talaiots no són de la mateixa època que els santuaris, tal com es pensava, sinó que "els talaiots eren anteriors". Dins es van trobar 9 àmfores, una vintena d’utensilis de metall i una desena de vidres, la qual cosa dóna a entendre que "la capacitat d’emmagatzematge hi era essencial".
El jaciment arqueològic s’estén per una superfície de més de 30 mil metres quadrats i ofereix cada any informació de primer ordre per conèixer l’evolució de la prehistòria mallorquina des de l’època talaiòtica fins al selgle VII de la nostra era.
La campanya ha obtingut una subvenció de 6.000 euros per part del Consell i es té previst tornar a començar ben aviat. "Hem demanat una restauració urgent a l’octubre, per evitar que es deteriori", asseguraren ahir. El jaciment també ha gaudit de nombrosos voluntaris, entre ells, molts estudiants d’arqueologia dirigits per Cristina Rihuete, Vicente Lull, Rafael Micó i Roberto Risch, del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.