Capdepera: història d’un castell

dBalears.cat 26-8-2008
Es compleix el 25è aniversari de la donació del castell de Capdepera al poble. Després d’una restauració polèmica, ha començat el debat per a la recuperació històrica i patrimonial del que un dia fou la casa dels gabellins
Margalida Bonnín . La història dels gabellins està per força lligada a la del seu castell. De planta triangular i a l’extrem més oriental de l’Illa, s’aixeca victoriós al pas del temps, sobri i auster, amb el poble de Capdepera als seus peus. Quan es construí, ara fa més de 700 anys, el castell era el poble. En fa 25, però, que és la fortalesa la que pertany a Capdepera.
Els veïns del municipi són, des de 1983, titulars del castell. No se sap ben bé quin any era quan el manà construir el rei Jaume II de Mallorca, però en contra del que se’n pugui pensar, la finalitat d’aquesta fortalesa no era defensiva. Tal com explica Pep Terrassa, gran coneixedor de la seva història i autor de diferents estudis sobre Capdepera, "al principi no es pretenia fer un castell, sinó fixar la població".
En una terra despoblada com la Mallorca de després de la conquesta catalana, es necessitava gent per protegir una zona tan allunyada de la capital, Ciutat de Mallorca. Per aquest motiu, «es decidí fer un poble tancat dins de la muralla», on s’alçava la torre de Miquel Nunis, d’origen musulmà.
A la d’en Nunis s’hi afegiren quatre torres més, que amb la casa del governador, una capella barroca i el camí de ronda que recorre les murades amb els seus merlets, són testimoni del que és un castell que ha esdevingut símbol d’un poble. Però també hi resten els senyals del que fou en el passat. Practicats a la murada, s’hi veuen encara els buits del que abans eren les bigues que aguantaven les cases dels antics habitants.
Testimoni fet de pedra, la fortalesa de Capdepera modificà la seva fesomia i funcions al mateix ritme que els esdeveniments històrics li imposaven. Fins al segle XV, fou l’habitatge i el quarter d’aquells que hi residien i fou durant aquella centúria que visqué els moments màxims de població. A partir del segle XVI, la gent començà a abandonar-lo amb la intenció de millorar la seva qualitat de vida.
Esdevingué frontera en el segle XVIII, quan Menorca era anglesa, i fins i tot fou el protagonista d’alguna llegenda. La de la torre de la Boira explica com la Mare de Déu de l’Esperança, patrona de la població, evità un atac sarraí omplint d’una espessa boira blanca el castell i els vaixells enemics.
A partir dels anys 20 del segle passat, caigué en un estat d’abandó. Passà el temps i el boom turístic deixà en l’oblit la recuperació d’aquest recinte com un patrimoni que era necessari conservar.

Restauració o decoració
Quan el 19 de maig de 1983, l’Ajuntament i els propietaris signaren la donació del castell al poble de Capdepera, arribà el moment per als gabellins d’enfrontar-se amb la pròpia història. «Començàrem a gaudir-ne, amb actes com el mercat medieval, però ens oblidàrem de fer-ne un estudi històric", denuncia Pep Terrassa.
Segons l’historiador, fa falta un pla seriós de recuperació arqueològica, perquè la restauració s’efectuà sense cap criteri patrimonial. No es va conservar l’estructura antiga de la casa del governador i els cossiols i les plantes decoren l’interior de la fortificació «talment com si fos un jardí», indica l’expert.
Complides les seves noces de plata amb el poble, ha arribat l’hora que els qui viuen als seus peus es reconciliïn amb el castell i, de passada, amb la seva pròpia història.