Carme Castells: “Cal recuperar el públic perdut”

dbalears.cat 30-8-2008
Assumeix des de fa tres mesos la direcció de les cases museu Llorenç Villalonga, Rafel Ginard i Blai Bonet
Francesca Marí . Fa nou anys que Can Sabater obrí les seves portes. Deu dies abans de la inauguració, el 18 de març de 1999, Caterina Sureda era nomenada directora gerent de la Casa Museu Llorenç Villalonga i, precisament, Carme Castells era qui cobria la notícia. Avui, temps després, Castells ha canviat els papers i és ella la responsable de dirigir els tres centres culturals: la casa de Llorenç Villalonga, a Binissalem; la del Pare Ginard, a Sant Joan; i l’encara projecte de casa museu Blai Bonet, a Santanyí. L’escomesa no és fàcil i ella mateixa reconeix que "hi ha molta feina per fer".
Tres dones han estat les encarregades de gestionar les cases museu. Caterina Sureda, Gemma Pascual i ara vós. Amb què us quedau de les vostres predecessores?
M’és molt més fàcil parlar de Caterina perquè la vaig seguir quan treballava al Diari de Balears i, a més a més, la vaig conèixer personalment. Diria que na Caterina és un referent, va desenvolupar una programació i va avesar el públic a acudir a Can Sabater. De l’etapa de na Gemma em qued amb tota la renovació de la casa que ara podem gaudir.
Fa tres mesos que treballau a les cases museu. Com vàreu trobar l’activitat?
Hi he trobat un panorama vast amb molts de fronts per tocar. Hi ha feina a fer en diferents plans.D’una banda, en l’àmbit de cases, tenim la casa Blai Bonet, on no hi ha res, mentre que a les altres dues hi cal organització. Hem d’establir com concebem el model de "cases", com presentam Llorenç Villalonga i el pare Ginard a la societat. Una de les coses que tenc clares és que m’agradaria que la Fundació fos un punt de referència en matèria literària. Amb les reformes s’optà per posar l’accent en el passat a les dues cases, recrear com era una casa senyorial de Binissalem o una casa rural a Sant Joan: si tenia un llit, si tenia vànoves... És un model que no em convenç i que no és eficaç a l’hora de transmetre qui varen ser Llorenç Villalonga i el pare Ginard. Per tant, caldrà refer el discurs expositiu de les dues cases. Hem de connectar amb allò que els fa necessaris i actuals.
I pel que fa a la programació "poc literària"?
En els darrers anys hi va haver un canvi d’orientació, s’optà per deixar l’exclusivitat literària a canvi d’introduir altres activitats, sobretot musicals. Consider que la Fundació és una entitat literària, que és el que s’ha de prioritzar. En referència a això, el centre de documentació és una altra de les tasques pendents. Avui aquest centre no és útil, fa falta catalogar-lo, revisar-lo i fer-ne accessible el fons.
Són aquests, doncs, els vostres eixos claus d’actuació?
Sí, però crec que n’hi ha un altre també de ben important: recuperar el públic. És evident que en els darrers anys ha minvat, cosa que adjudic a dues causes. Primer, el públic estava avesat a veure un tipus de programació i, quan es canvià la línia d’actuació, es va perdre. I en segon lloc, les reformes a la casa de Binissalem també hi paralitzaren l’activitat. La comunitat literària tenia un punt de referència a la Casa Llorenç Villalonga, i això s’ha perdut. És el que crec que s’hauria de recuperar.
I com aconseguir que torni, aquest públic?
Intentar fer una programació o iniciatives que donin resposta a diversos sectors, tant a un públic general com al professional. La casa museu no té sentit si no n’existeix un interès dins la societat.
L’any passat s’obrí la casa museu del Pare Ginard. Com està avui l’activitat a Sant Joan?
Hem de crear un hàbit perquè la gent conegui la casa i fer una programació que estigui centrada en la cultura popular, mentre que la programació a Binissalem estarà especialitzada en literatura. Tot això cal fer-ho conjuntament amb aquelles entitats, institucions i col·lectius que tenen aquest mateix objectiu. Ja hem parlat amb la UIB, l’AELC i, a Sant Joan, amb el col·lectiu Teranyines.
Amb vista a la tardor, què trobarem a les dues cases?
Hi trobarem activitat i, bàsicament, una programació pròpia per a cada casa. A Binissalem arrancam dia 17 de setembre amb una actuació de Marta Angelat que servirà com a inici de temporada i, després, hi haurà una programació intensament literària. D’altra banda, a Sant Joan l’activitat arrancarà el mes d’octubre amb una programació més discreta i prenent la cultura popular com a eix referent.
Parlau sempre de cases museu Villalonga, Ginard i Blai Bonet, però aquesta darrera està tancada i barrada. Quan pensau que s’hi iniciaran les obres?
Aquesta també és una de les nostres prioritats. L’objectiu serà que, aquesta tardor, surtin a concurs les bases per a la reforma. Abans, però, és imprescindible tenir molt clar quin model de casa hi volem. Tenc molt clar que Blai Bonet exercí de líder espiritual per a diverses generacions, no només en el terreny literari, sinó també humà, i això s’ha de tenir molt en compte. Aquesta casa ha de ser una casa dels escriptors.