La Dormició rep l’alta

dBalears.cat 4-4-2010

Després de vuit mesos de restaurar-ne els quatre àngels i l’urna, el conjunt de la Mare de Déu Morta de la Seu recupera l’aspecte original

Laura Acedo. El patrimoni artístic eclesiàstic de Mallorca es caracteritza per la riquesa en qualitat i, sobretot, en volum. Però per mantenir aquesta afirmació és necessària la conservació de les peces, per a les quals el pas del temps és un contrincant. Algunes d'aquestes valuoses obres protagonitzen arrelades tradicions que es mantenen a l'Illa, com és el cas dels conjunts de la Mare de Déu Morta o de la Dormició de la Verge.

L'anomenat Llit de la Mare de Déu d'Agost és una representació que consisteix en la ubicació, enmig de la nau central de les principals esglésies de Mallorca, d'un cadafal sobre el qual se situa una urna amb la imatge de Maria jacent i, en el cas de la Seu, amb un àngel en cada angle duent-ne el cobricel.

L'anual manipulació del conjunt escultòric i les condicions en les quals descansa la resta de l'any, entre altres motius, fan que moltes d'aquestes obres d'art estiguin en perill i necessitin una recuperació urgent. Aquest era el cas, fins ara, dels quatre àngels i el llit funerari de la Dormició de la Seu que, amb l'estàtua jacent de la Verge, restaurada l'any 2004, constitueix un dels testimonis devocionals assumpcionistes més notables i influents de Mallorca.

El juny passat, el Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, amb Antònia Reig al capdavant, començà a treballar en les quatre figures i en l'urna, que daten del segle XVII. Vuit mesos després, tota la composició, amb la Mare de Déu morta del segle XV, ha estat donada d'alta. "Aquesta tasca era molt urgent, perquè els àngels, a banda de tenir molta brutor acumulada durant anys, presentaven encletxes i parts trencades", indica Reig, per assegurar que s'hi ha seguit el criteri "d'intervenció mínima" però "bàsica perquè no es fessin malbé les peces desgastades, en bona part, per l'anual manipulació".

De les parts restaurades, l'urna era, potser, la que estava millor i els cinc tècnics responsables hi han duit a terme una neteja superficial i un tractament per a la fusta. Aquest element data de 1671, és de secció rectangular i té els costats ovalats. A més, descansa sobre quatre peus en forma de mènsules de fulla d'acant i capets d'àngels. El llit és profusament decorat amb relleus i amb l'escut d'armes del canonge Pere Joan Belloto, que va encarregar i sufragar la peça en aquella època.

Per la seva banda, els àngels, cada un dels quals és diferent dels altres, presentaven un "pèssim" estat de conservació. A causa de les manipulacions, a les escultures els mancava algun dit de les mans o dels peus. "La veu d'alarma va venir del Grup de Conservació de la Seu i el Bisbat va accedir a autoritzar i sufragar un tractament d'urgència per a les peces de la Dormició", explica Reig. Els àngels, quatre figures jovenívoles, són els portadors del dosser de la composició.

Duen els cabells llargs i arrissats i unes grans ales a l'esquena. Una vegada restaurats, és ben palès el treball pictòric de gran qualitat que s'hi ha portat a terme. La brutícia acumulada amagava uns colors verds, vermells i granes ben vius a les vestidures i a les llaçades. La combinació entre metal·lització i policromia hi possibilita la creació de textures diferents per representar un repertori tèxtil molt variat. S'hi veu des de la imitació de randes fins a brodats i domassos.

Les vares
A la restauració de l'urna i dels àngels cal afegir-hi la de les vares que cada jove alat du per aguantar el pal·li que cobreix la Verge. Són bastons de gran longitud, de secció circular i decorats amb policromia i amb daurats que es combinen per formar motius geomètrics romboïdals i altres de florals. Cadascuna és rematada per un floró de color d'or.

Les vares, a més de la manipulació, han patit el problema de l'emmagatzematge. Un cop finalitzada la festa de la Mare de Déu d'Agost, les imatges de la Seu es posen dins la capella de Nostra Senyora de la Corona, mentre que la resta d'elements escenogràfics, entre els quals es troben les vares i els florons, es guarden en diferents indrets de la catedral, però no sempre en les condicions adequades. "Una col·locació òptima hi resulta fonamental perquè es conservin", afegeix Antònia Reig.