Tot en marxa per salvar can Ganxo

dBalears.cat 23-11-2009
José Ortega, advocat de la Plataforma d’afectats per Costes, ja ha iniciat accions legals per preservar l’edifici
Lluc García . L'advocat de la Plataforma d'afectats per Costes, José Ortega, ja ha emprès un seguit d'accions legals per "impedir" l'esbucament de can Ganxo, iniciat fa tres setmanes per Costes a Tuent. Ortega assegura que de moment ha aconseguit amb accions similars a les ara iniciades "aturar amb el 100% d'èxit demolicions arreu de l'Estat fins i tot en els casos que els missers dels afectats ja insistien que no hi havia res a fer". El cas de can Ganxo s'ha convertit aquestes darreres setmanes amb un exemple paradigmàtic de l'erràtica aplicació de la Llei de costes, demostrant de manera espectacular el greuge comparatiu quan es compara amb el cas, també ben conegut, de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins.
El lletrat recorda que "can Ganxo està documentat d'abans del 7 de maig de 1880 i això ens dóna peu per reclamar el dret de concessió, ja que és anterior a qualsevol llei de costes: la propietat privada és anterior al naixement de la pública". Amb aquesta base, l'advocat ja ha demanat aquesta concessió i l'anul·lació de l'ordre de demolició en ambdós casos amb petició de suspensió cautelar. Així mateix, ha sol·licitat a Costes la suspensió de les feines d'esbucament i prepara diversos recursos judicials.
Públic o privat?
Aquestes accions coincideixen amb altres moviments veïnals, que exigeixen que no es dugui a terme aquesta polèmica demolició, atès l'interès que suposa tenir a Tuent un casal com can Ganxo per oferir serveis públics. Aquesta petició seria avalada per les 534 firmes recollides per veïns i presentades davant Costes, el Govern i el Consell de Mallorca.
Els promotors recorden que "d'una manera o l'altra tots els partits polítics s'han manifestat en algun moment a favor de mantenir l'edificació, ja que aquesta està dins domini públic". Es recorda així que el PSOE d'Escorca va incloure el 2007 dins el programa electoral el compromís de dotar Tuent d'algun tipus de servei (tot i que sense esmentar el casal de manera explícita). UM i PP ho feren a l'Ajuntament d'Escorca en dues ocasions, perquè l'any 2000 el Consistori (governat pel PP) ja s'interessà davant Costes per l'estat de la casa per estudiar la possibilitat de poder oferir un servei públic a l'entorn.
Igualment el ple de l'Ajuntament d'Escorca, a proposta d'UM, aprovà per unanimitat l'any passat una moció en la qual feia constar la seva predisposició a subscriure acords amb les administracions perquè l'esmentada casa pogués formar part del patrimoni públic municipal.
Finalment, el Bloc també es féu ressò de la necessitat de conservar l'edificació mitjançant diverses accions empreses a Madrid pel senador Pere Sampol.
El passat cap de setmana diverses persones penjaren una pancarta a la casa de Tuent en la qual reivindiquen, a més, el casal com a "refugi d'ús públic dins zona de domini públic". Aquestes accions coincideixen amb les empreses per la propietat en un aspecte primordial: aturar-ne a tota costa la demolició, que, segons s'ha vist, prové d'una ordre ministerial que quasi tothom qualifica d'injusta i alguns, de clarament "il·legal".