A Maria Antònia Oliver, sobre el Baleares

diariodemallorca.es 3-11-2009

Cartas de los lectores
Benet Bohigas i Moreno
Senyora Oliver: Vostè titula el seu article (16/10/2009) L´eliminació del monument dedicat al ´Baleares´. A Ciutat no hi ha cap monument dedicat al "Baleares" ni a cap altre vaixell. Perquè tanta insistència en dir que el monument de la Feixina està dedicat al creuer "Baleares"? El monument de la Feixina està dedicat a les víctimes de l´enfonsament del "Baleares", i no al vaixell. Per a moltes famílies que perderen els seus fills -molts d´ells sense cap adscripció política i d´allistament forçós- va esser una gran tragèdia, per això es va fer el monument amb subscripció popular. Una associació com la seva, amb una finalitat tan noble i humanitària -com és l´ajuda a les víctimes de la repressió, restitució dels seus drets o la defensa dels drets humans- no pot diferenciar entre víctimes bones i dolentes.
Vull insistir en que els monuments i construccions, com ja deia en una altra carta posant l´exemple del mur de Berlín, poden canviar el seu significat, un altre exemple ho tenim amb el monument naval Laboe a Schleswig-Holstein, Alemanya. Aquest monument que es va acabar de construir a l´any 1936, en un primer moment estava dedicat a la memòria dels caiguts de la flota imperial alemanya durant la 1ª Guerra Mundial. Emperò, al final de la 2ª Guerra Mundial, va canviar el seu significat i commemora a "tots" els mariners de "totes" les nacionalitats que moriren durant les guerres mundials.
Serem capaços nosaltres de respectar el monument de la Feixina fent que sigui un monument de "totes" les víctimes? Si li llevem les frases grandiloqüents pròpies de l´època i els emblemes ideològics que pugui tenir, i el dediquem als mariners morts i a tots els repressaliats durant la guerra i post guerra d´ambdós bàndols haurem donat una passa endavant. Serem capaços d´imitar als alemanys, donar exemple d´humanitat i no fer distincions entre les víctimes?
La Creu Roja una associació també humanitària, no fa diferencies entre víctimes. Serà possible conviure tots junts, i lluitar plegats per què no es torni a donar mai més una situació semblant? Tenim l´obligació de saber tot el que va ocorre, demanar responsabilitats a qui les va tenir i recolzar amb força al jutge Garzon per què pugui dur endavant les seves investigacions sobre els desapareguts del franquisme.