Els indrets perduts de l’aljama

dBalears.cat 22-9-2008
Un estudi de Margalida Bernat desgrana la història de la comunitat jueva de Ciutat de Mallorca entre els segles XIII i XV a partir de les sinagogues i dels cementeris amagats en els carrers del nucli antic
Francesca Marí . Els carrers i carrerons del centre antic de Ciutat amaguen sota les seves pedres part del nostre llegat històric. Un d’ells passa per la comunitat jueva que ja en temps dels andalusins habitava aquestes contrades, però que ha caigut en l’oblit. La historiadora Margalida Bernat i Roca ha compilat en un estudi els "llocs perduts" d’aquesta comunitat a partir de les sinagogues i els cementeris de Ciutat de Mallorca des de la conquesta de Jaume I fins a la conversió de 1435.
La vida de la comunitat jueva en dos segles patí molts d’alts i baixos, cosa que ha provocat que avui no ens quedin més que petites reminiscències físiques del que foren aquests indrets dels calls de Ciutat. L’estudi de Bernat s’inicià quan començà a analitzar l’organització dels gremis a Palma, així com l’anàlisi del seu nivell socioeconòmic. "Fou a partir d’aquí quan vaig trobar que en els registres d’impositors hi havia 735 famílies jueves, una comunitat ben nombrosa que es tradueix entre 2.500 i 3.000 persones", explica. Així i tot, remarca que aquesta xifra no només respon als habitants a Ciutat ,sinó també hi deu haver gent de la Part Forana inclosa.
L’estudi publicat per Bernat a la Societat Arqueològica Lul·liana inicia el camí cronològic a partir de 1229. "Ben poc se sap de la comunitat que habitava Madîna Mayûrqa. Fou arran de la conquesta de Jaume I quan es tenen més dades, encara que no són abundants", afegeix. Allò que sí és cert i segur és que en aquests dos segles es detecta l’absència de tres institucions bàsiques per als jueus: les sinagogues, els cementeris i els banys rituals. Si bé d’aquests darrers no se’n conserva cap documentació ni cap vestigi arqueològic, Margalida Bernat descriu en el seu estudi el futur dels altres dos.
D’una banda, segons Bernat, Ciutat tingué en aquest temps cinc sinagogues. La més antiga "es trobava al recinte de l’Almudaina i era de titularitat reial donada per Jaume I el 1231 i la ubiquen a la costa de la Seu", aclareix. La segona estaria situada on avui es troba el Banc d’Espanya, en el carrer de Sant Bartomeu, ubicada dins l’anomenat Call Menor. Res ens ha quedat del que foren aquests dos llocs de culte.
Les que més marca han deixat avui són les del Call Nou, també anomenat Call Major, i on fa poques setmanes l’Ajuntament de Palma col·locà quatre plaques testimonials sobre la seva existència. Un dels elements arquitectònics (si així és pot anomenar) que en quedaria d’una de les sinagogues més importants de Ciutat és una filada de pedres a la paret d’allò que avui és l’església de Monti-sion, i que no va estar absenta de polèmica. "El 1297 les obres de la sinagoga ja s’havien iniciat, encara que s’hagueren d’aturar per les queixes de l’Ordre de Sant Francesc i tornaren a reemprendre’s el 1300", explica la historiadora. La sinagoga ocupà el solar on després s’aixecà l’església dels jesuïtes al segle XVI i aquesta tenia una extensió de 76 metres quadrats. "A més, estava ben decorada ja que Jaume III comentà que era una bellesa". El 1315 el rei Sanç condemnà la comunitat jueva i els foren confiscats tots els béns, amb ells també la sinagoga. La segona sinagoga major tindria el seu emplaçament al Seminari Conciliar vell.
Les referències arquitectòniques d’allò que degué ser un edifici de culte jueu, encara que privat, es troben més clares al carrer de la Pelleteria, que avui podem trobar-hi el forn i "que sembla que entrà en funcionament el 1395", assegura Bernat. "Les hipòtesis consideren que en una de les cases del carrer de la Pelleria hi havia un forn –on avui és l’actual– amb dotació d’aigua". A l’edifici de davant el que avui continua essent aquell forn, encara es poden veure unes creus cristianes, cosa que fa pensar que els habitants que vivien davant de la sinagoga es "desmarcaven" dels jueus.
Sense dades
La concreció dels cementeris jueus encara sembla més dificil. Segons els estudis amb els quals s’ha basat Bernat i Roca es pot parlar de tres cementeris fora de les murades medievals. Un on avui hi ha els rentadors del Jonquet, i que durant molts anys ha estat conegut com el Fossar dels Jueus; l’altre, prop de la porta del Camp, i un tercer, amb més dubtes, a la porta de Santa Margalida."A causa de les poquíssimes notícies que es té sobre ell, a vegades és considerat com a inexistent", explica la historiadora.
Així doncs, cinc sinagogues i tres cementeris és el balanç que tenim avui del que fou una aljama potent a Ciutat de Mallorca. Amb el pas dels anys el llegat d’aquesta comunitat ha desaparegut i encara avui hi ha interrogants oberts com les escoles judàiques, els rabins i els banys rituals.