dBalears.cat 19-9-2009Els arqueòlegs que treballen a les torres del Temple destapen les restes de l’arc islàmic que donava accés a la fortificació
L'Arxiduc ho defini com un dels edificis més antics de Ciutat. Foto: Pere Bota.
Francesca Marí. L'Arxiduc ho definí com un dels edificis més antics de Ciutat i, pel que es veu, devia tenir raó. Les torres del Temple han amagat durant anys els entrellats d'una estructura defensiva imponent que, a poc a poc, es va descobrint al pas dels arqueòlegs. D'ençà del mes de març, l'equip arqueològic d'Elements format per Llorenç Vila i Noemí Prats treballa en aquesta fortificació. Quan falta un mes per acabar les tasques in situ, els experts han descobert el traçat d'entrada a l'almudaina de Gumara. El resultat és una arcada islàmica de més d'1,70 metres de gruix que demostra la importància que degué tenir la fortalesa en el seu temps. Aquest arc no s'ha pogut conservar en la seva totalitat, si bé s'han destapat els dos pilars principals de cada banda i algunes de les peces de la volta. Tot i això, el director general de Patrimoni de Cort, Ferran Tarongí, no descarta que el projecte de reforma pugui incloure la restitució de la portalada en el seu format original. Sense fer-ne malbé, això sí, la cristiana.
A més, segons va explicar ahir Llorenç Vila, durant les tasques d'excavació s'ha descobert la cara interna de l'antiga murada medieval que anava afegida a les torres de defensa, com també "una porta d'accés lateral al cos de guàrdia de l'esquerra". Amb aquests elements s'han pogut definir els límits de la murada, que devien arribar a devers cinc metres d'altària, just per sobre del primer pis. Una altra de les troballes a tenir en consideració són els eixos de comunicació (o vies d'accés) entre les dues torres. Així, s'han trobat tres escales de caragol per accedir a les torres, a més de determinar els límits del cos de guàrdia tancat. La reinterpretació dels passos de ronda, que durant l'època islàmica funcionaren parcialment, segons va aclarir l'arqueòleg, són una altra de les troballes d'aquesta campanya i, una vegada consolidats, faran més entenedora l'estructura de l'edifici defensiu.
Tres arcs, un d'apuntat i dos de mig punt, conformaven la façana de l'almudaina de Gumara. En acabar els treballs dels arqueòlegs, quedaran destapats i redefiniran el conjunt de l'edifici. Una estructura, per cert, que és molt menor a la que avui es pot contemplar. "Dels cinc pisos que hi ha actualment, en acabar la restauració sols en quedaran tres, que en són els originals", aclarí Tarongí. De la mateixa manera, el cos central de l'edifici s'eliminarà, o bé es desplaçarà perquè quedi tal com fou. Finalment, al capdamunt de les dues torres els merlets també presenten algunes consideracions. "Els merlets d'una de les torres han estat construïts sobre el tapial d'aquesta i, per tant, són contemporanis dels de la torre dreta", explicà Vila, per afegir que posteriorment emprendran un estudi de la seva datació perquè puguin ser reconstruïts. Les proves cronològiques les determinaran les anàlisis estratigràfiques, que permetran aclarir les diferents fases de la història d'una fortificació que tornarà a presidir Ciutat.
Restituir per entendre
Han estat moltes les modificacions que ha patit la fortificació musulmana que defensava la porta de Bab-Guamara i que, després de la consquesta de Jaume I, passà a l'Orde del Temple. En el segle XIX, aquest es convertí en un edifici d'habitatges i se'n desvirtuà, encara més, la fisonomia original. El projecte preveu ara recuperar al màxim aquella d'un temps que, segons Ferran Tarongí, servirà per divulgar com era la fortificació defensiva. Per a això caldrà "restituir-hi els elements necessaris perquè es pugui reinterpretar l'edifici", aclareix.
L'Arxiduc ho defini com un dels edificis més antics de Ciutat. Foto: Pere Bota.
Francesca Marí. L'Arxiduc ho definí com un dels edificis més antics de Ciutat i, pel que es veu, devia tenir raó. Les torres del Temple han amagat durant anys els entrellats d'una estructura defensiva imponent que, a poc a poc, es va descobrint al pas dels arqueòlegs. D'ençà del mes de març, l'equip arqueològic d'Elements format per Llorenç Vila i Noemí Prats treballa en aquesta fortificació. Quan falta un mes per acabar les tasques in situ, els experts han descobert el traçat d'entrada a l'almudaina de Gumara. El resultat és una arcada islàmica de més d'1,70 metres de gruix que demostra la importància que degué tenir la fortalesa en el seu temps. Aquest arc no s'ha pogut conservar en la seva totalitat, si bé s'han destapat els dos pilars principals de cada banda i algunes de les peces de la volta. Tot i això, el director general de Patrimoni de Cort, Ferran Tarongí, no descarta que el projecte de reforma pugui incloure la restitució de la portalada en el seu format original. Sense fer-ne malbé, això sí, la cristiana.
A més, segons va explicar ahir Llorenç Vila, durant les tasques d'excavació s'ha descobert la cara interna de l'antiga murada medieval que anava afegida a les torres de defensa, com també "una porta d'accés lateral al cos de guàrdia de l'esquerra". Amb aquests elements s'han pogut definir els límits de la murada, que devien arribar a devers cinc metres d'altària, just per sobre del primer pis. Una altra de les troballes a tenir en consideració són els eixos de comunicació (o vies d'accés) entre les dues torres. Així, s'han trobat tres escales de caragol per accedir a les torres, a més de determinar els límits del cos de guàrdia tancat. La reinterpretació dels passos de ronda, que durant l'època islàmica funcionaren parcialment, segons va aclarir l'arqueòleg, són una altra de les troballes d'aquesta campanya i, una vegada consolidats, faran més entenedora l'estructura de l'edifici defensiu.
Tres arcs, un d'apuntat i dos de mig punt, conformaven la façana de l'almudaina de Gumara. En acabar els treballs dels arqueòlegs, quedaran destapats i redefiniran el conjunt de l'edifici. Una estructura, per cert, que és molt menor a la que avui es pot contemplar. "Dels cinc pisos que hi ha actualment, en acabar la restauració sols en quedaran tres, que en són els originals", aclarí Tarongí. De la mateixa manera, el cos central de l'edifici s'eliminarà, o bé es desplaçarà perquè quedi tal com fou. Finalment, al capdamunt de les dues torres els merlets també presenten algunes consideracions. "Els merlets d'una de les torres han estat construïts sobre el tapial d'aquesta i, per tant, són contemporanis dels de la torre dreta", explicà Vila, per afegir que posteriorment emprendran un estudi de la seva datació perquè puguin ser reconstruïts. Les proves cronològiques les determinaran les anàlisis estratigràfiques, que permetran aclarir les diferents fases de la història d'una fortificació que tornarà a presidir Ciutat.
Restituir per entendre
Han estat moltes les modificacions que ha patit la fortificació musulmana que defensava la porta de Bab-Guamara i que, després de la consquesta de Jaume I, passà a l'Orde del Temple. En el segle XIX, aquest es convertí en un edifici d'habitatges i se'n desvirtuà, encara més, la fisonomia original. El projecte preveu ara recuperar al màxim aquella d'un temps que, segons Ferran Tarongí, servirà per divulgar com era la fortificació defensiva. Per a això caldrà "restituir-hi els elements necessaris perquè es pugui reinterpretar l'edifici", aclareix.
Entrades
