L'obelisc a les víctimes del Baleares, destrucció gratuïta?

dBalears.cat 11-8-2009
Cartes dels lectors
No puc entendre com encara hi haguí gent que desitja destruir el monòlit, no n’hi va haver abastament durant la guerra?
Els intensos, inhumans i arbitraris bombardejos a les ciutats i pobles per part dels colpistes, i els incendis i saqueigs d’esglésies a la part republicana per part d’alguns grups d’incontrolats, varen suposar una pèrdua incalculable i irrecuperable del nostre patrimoni.
La guerra va acabar fa 70 anys, les petjades de tan greus episodis son part de la historia, ja es va destruir massa. La restitució de la dignitat i drets de les víctimes passa per un altra camí, per una actitud assenyada de reparació i d’ajuda per part de les institucions. La revenja fou el motiu i culpa de tots els crims i de la repressió durant la guerra i postguerra. Demanar justícia és una passa endavant, demanar revenja n’és una endarrere. El possible enderrocament no dignifica res. Desprès de 70 anys de la maleïda guerra, en la qual cap de nosaltres no va participar, ja no hi ha espai per al rancor.
Els edificis, les construccions, tenen el significat que nosaltres els vulguem donar, i al mateix temps són com els fulls d’un llibre que ens recorden el passat. El tristament cèlebre mur de Berlín, conegut com el “Mur de la Vergonya” va esser construït per la RDA, que l’anomenà: “Mur de Protecció Antifeixista”. Curiosament els intransigents, els feixistes, i els que mataven els que intentaven botar-lo cercant la llibertat, eren ells. “Tothom veu la busca en l’ull d’altri”. Al 1989, el mur es va enderrocar, es va aconseguir la reunificació de la ciutat i les famílies. Però es va respectar 1,30 quilometres de mur, una vegada contextualitzat amb pintures de 118 coneguts pintors, s’ha convertit en senyera de germanor, galeria d’art i visita obligada dels turistes. Tant es així que fins i tot un tram del mur s’ha instal·lat com a monument a Brussel·les, davant del Parlament europeu. Ara el tram de mur respectat, evitarà l’oblit, servirà perquè les futures generacions coneguin la seva historia.
Els blocs de marès i el ciment que componen el monòlit de la Feixina, tindran el significat que nosaltres els vulguem donar. El perill són les persones, la seva ideologia i els seus comportaments. El monòlit ha d’esser el llumí que ens mantingui desperts, a l’aguait, vigilant els polítics que tenen massa ganes de comandar. Els que no respecten les decisions democràtiques del seu partit, els que no respecten la llengua i els costums del seu poble.
Si no hi hagués el monument a les víctimes del creuer Baleares, no coneixeríem part de la nostra tràgica i maleïda guerra. Per ventura els ciutadans coneixen el nom i els fets d’altres vaixells de la guerra?

Benet Bohigas i Moreno


Publicat al Diari de Balears el dia 11 d’agost del 2009