dBalears.cat 31-1-2010
Cartes dels lectors
El meu sogre va ser un dels supervivents del creuer Baleares. Tenia 22 anys, era de Porreres i la guerra li allargà el servei militar a la marina. Era l'encarregat de l'avituallament de menjar del vaixell. El meu pare, més o manco de la seva edat, estava destinat a Cartagena i la guerra l'agafà allà. Cada un d'ells va estar a un bàndol distint per les circumstàncies geogràfiques. Els dos es feren molt durant molts d'anys i mai no hi va haver cap retret entre ells. Cap dels dos eren adeptes al règim dictatorial de Franco.
A l'abuelo (a ca nostra dèiem així al meu sogre) li fèiem un dinar cada 6 de març perquè era com el seu segon aniversari. I cada any estava malalt. Va sobreviure desprès de nedar 6 hores fins que a la fi, un vaixell anglès que feia de vigilant de la guerra, crec, s'hi va acostar i el va rescatar. Li donaren mantes i xocolata i el dugueren a Palma.
Deman i preg que no es llevi el monument de la Feixina que recorda les víctimes i el supervivents. Molta gent donà doblers per recordar els fills, parelles i amics. Si al meu pare no li va fer mai cap nosa, ara no entenc que es vulgui carregar contra ell. Si volen, que posin una inscripció explicant-ne la història real i deixant clar que els al·lots que estaven obligats a enrolar-s'hi no eren ni fascistes ni volien la guerra. Els joves que lluitaven amb els republicans, com mon pare, tampoc no la volien. Per favor, expliquin els fets, però no llevin ni facin desaparèixer res més.Isabel Vallés. Palma.