Desprotegits

dBalears.cat 25-7-2008

Les torres de defensa de Mallorca necessiten una reconstrucció i conservació urgents. ARCA reclama que aquests Béns d’Interès Cultural es puguin visitar, com diu la llei, almenys quatre vegades al mes

Neus Medina . Això era i no era una paradisíaca illa banyada per la Mediterrània, rica en platges verges i terres fèrtils a l’interior. Tan esplèndida era aquesta illa, anomenada Mallorca, que tots els pobles veïns volien apropiar-se’n les riqueses. Els seus habitants, mallorquins convençuts, no volien deixar-se conquerir, robar ni raptar.

Per això, entre els segles XV i XVI decidiren construir per tot el perímetre illenc unes torres de defensa que mitjançant senyals de fum durant el dia i de foc a la nit poguessin fer arribar a l’Almudaina i a Pollença la notícia d’un atac enemic. No s’aconseguí encerclar-ne tota l’illa, però sí una gran part. I així, els mallorquins pogueren viure un poc més tranquils i protegits.

Ara, cinc segles després, aquestes torres han caigut en l’oblit. Destruïdes, mig enfonsades o tancades al públic, les torres veuen com el temps passa sense fixar-se en elles. Moltes d’aquestes construccions estan catalogades com a Béns d’Interès Cultural (BIC) i com a tals "s’haurien de poder visitar almenys quatre vegades al mes", segons explicà ahir Xavier Terrassa, membre d’ARCA. Però això es compleix "en pocs casos". Només la torre d’Andritxol, restaurada l’any 2003, està en bones condicions i a la vegada es pot visitar.

"La recuperació i la conservació de les torres de defensa no és un tema que preocupi les autoritatxs", aclarí Terrassa, ni els propietaris de les construccions, els vertaders encarregats de vetlar per la seva integritat. Així mateix, el membre d’ARCA assegura que és feina d’aquestes institucions "parlar amb els propietaris i arribar a un acord per a la restauració i la visita d’aquest patrimoni".

Però, per materialitzar les restaurancions s’han de menester doblers i l’ajuda que ens arriba de Madrid és ínfima. Les Balears es troben a la coa quant a inversió cultural i això té la seva reprecussió en aquestes torres, que miren cap a la mar esperant l’ajuda peninsular i s’esfondren abans que aquesta arribi.

És el que ha succeït amb la torre de Malgrat i amb la de Refaubetx (entre cala Figuera i el Toro) que moriren esperant la reconstrucció i ara, vestigis del que eren, s’han convertit en miradors.

Les construccions que avui es troben en més mal estat a Calvià són la d’Illetes i la de cala Figuera, i és que en aquests dos llocs el vent copeja amb força i l’envelliment és més ràpid.

Sembla que la situació no ha canviat tant des del segle XIX, quan l’Arxiduc Lluís Salvador pintà i descriví la torre de defensa de Portals Vells rodejada de figueres de moro. Ara, en lloc d’aquestes plantes la trobam encerclada d’edicifis.

"Crec que hauria preferit enfrontar-me amb una figuera de moro abans que amb un bloc de ciment", bromejà Terrassa.