Santa Eulàlia torna a lluir

dBalears.cat 4-7-2010

Un any i mig de feina i més de dos milions d’euros invertits en obres de rehabilitació han renovat per complet l’aspecte exterior d’aquesta església, tot un símbol de la ciutat de Palma

Gabriel Amengua. L'església de Santa Eulàlia torna a lluir. Després d'un any i mig llarg d'obres de restauració durant el qual bastides i xarxes han embolicat aquest temple situat al cor de Palma, la teulada, el campanar i les façanes laterals gaudeixen d'una rehabilitació integral i reflecteixen la lluminositat d'aquestes primeres setmanes d'estiu.

La necessitat de reformar l'edifici es convertí en una urgència arran d'una tempesta de l'any 2005. El fenomen meteorològic s'endugué un metre i mig del capcurucull del pinacle del campanar, cosa que provocà un efecte d'allò més cridaner en el paisatge aeri de la ciutat, amb la punta de l'estructura penjant. Tot i això, l'estat de l'immoble, tant de conservació com per la brutor acumulada, hi demanava una intervenció profunda, atès que la carismàtica església palmesana no gaudia d'una rehabilitació de característiques semblants des de final del segle XIX.

Ara, el temple cristià més antic de Ciutat gaudeix d'un aspecte completament renovat i aquests dies se'n retiraran les darreres tanques i bastides, que li impedeixen lluir amb tota l'esplendor. De fet, tan sols "s'han d'acabar de polir les portes de ferro de la façana principal per finalitzar l'obra", afirma Bartomeu Bennàssar, arquitecte del Bisbat i que ha vigilat la feina feta per l'empresa Refoart.

Les tasques per restaurar Santa Eulàlia s'han enllestit en quatre grans etapes. "La primera ha consistit a recuperar-ne la coberta, a més dels setze pinacles menors que la decoren", comenta Bennàssar, que recorda que "algunes peces s'hi han hagut de posar noves".

L'arquitecte explica que el més complicat ha estat la feina al pinacle del campanar, perquè "no és senzill alçar quaranta metres de bastida". Així mateix, afirma que muntar tot l'entramat perquè puguin fer feina els obrers i els restauradors ha suposat "entre un 10 i un 15% de la despesa total de l'obra". El pinacle original s'ha pogut conservar, tot i que ha estat necessari fer importants canvis en l'estructura. S'hi ha col·locat una brosta nova d'acer inoxidable que substitueix l'antiga de ferro reforçat amb plom i s'hi ha hagut de col·locar un parallamps nou.

També s'han canviat completament els vidres del campanar per unes làmines de metacrilat. "Estaven en molt mal estat: d'una banda, els vidres podien caure al carrer i, de l'altra, la seva disposició feia que l'interior es convertís en un niu de coloms", afirma Bennàssar. La fusta de la barbacana del campanar també ha estat tractada contra el corc per garantir-ne un estat de conservació correcte.

Les dues altres fases del projecte s'han executat en sentit descendent per fer netes les façanes i les terrasses. A més, s'ha aprofitat per canviar el cablatge elèctric i renovar-lo, a fi que la instal·lació sigui més segura i discreta. També s'han repassat el paviment de la façana central i els grafits de les parets. L'aspecte lluent que ara exhibeixen els exteriors de Santa Eulàlia es deu a una acurada neteja amb silicat d'alumini aplicat amb pressió, un procés que ha exigit molta cura "per no danyar la pedra", comenta l'aparellador del Bisbat. El pressupost inicial de la intervenció era d'1,8 milions d'euros, tot i que les despeses s'han incrementat fins a sobrepassar els dos milions. "El 60% del cost de les feines ha estat subvencionat per la Conselleria d'Obres Públiques, mentre que la resta de la rehabilitació ha estat assumida per la parròquia", manifesta Bennàssar. Hi precisa que es tracta d'una classe d'actuació "molt costosa" i que en alguns moments n'ha perillat la continuïtat. "Arribàrem a pensar de paralitzar l'obra i de posar xarxes protectores pels despreniments al carrer", afirma.

La cara de l'església de Santa Eulàlia torna a impressionar i pels voltants ja s'hi poden veure turistes admirant i fotografiant el monument.