Santa Catalina, un barri per viure-hi

diariodemallorca.es 19-7-2010

Opinió

SEBASTIÀ VERD. Fa dies que les màquines han entrat al carrer Fàbrica, una de les arteries principals de Santa Catalina, amb l´objectiu de transformar-lo en allò que des de Cort en diuen un "eix cívic". No cal dir que l´enrenou ha revolucionat els habitants de la zona, dividint-los entre aquells que són partidaris de la reforma i aquells que només hi veuen problemes. El tema no és nou. No ho és per a Palma, que recentment ha viscut el mateix dilema al carrer Blanquerna, ni tampoc pel propi barri. Hom pot recordar que fa anys el batle Ramon Aguiló dugué a terme a Santa Catalina una profunda rentada de cara, eixamplant les voravies i posant-hi més llum, una reforma que revitalitzà la zona, però que en aquell moment topa amb una forta oposició ciutadana. Pot ser hi hagués més catalineros a favor del canvi que en contra, però aquests feren més renou i només callaren quan, acabades les obres, veren que les obres suposaven una millora substancial de l´entorn –posant en valor el seu ric patrimoni arquitectònic– tot i que també fomentà l´arribada de nous residents i de nous comerços, sobretot petits bars i restaurants. Santa Catalina és un barri que manté la seva pròpia identitat. Qualificat històricament com arraval o forania, com diríem nosaltres, quedà integrat a Ciutat tot d´una que s´esbucaren les murades a principis del segle passat. De fet, però, la integració total no tengué lloc fins a principis del vuitanta quan, finiquitada la dictadura, el primer ajuntament democràtic realitzà l´esmentada reforma. Ara, amb Aina Calvo –l´hereva intel·lectual de Ramon Aguiló– s´ha revifat la polèmica i, un cop més, sorgeixen les pors al canvi. Arca es mostra preocupadíssima perquè la peatonització o eixample de les voravies de Fàbrica causi un nou allau especulatiu sobre el barri i el provoqui la destrucció del seu patrimoni cultural. D´altre banda, molts veïns temen que l´eix civil –al qual han rebatiat com a eix d´oci– incrementi les terrasses i, per tant, els renous que ja ara, en determinades èpoques, impedeixen dormir.
Hi ha por a que Santa Catalina o, si més no, el carrer Fàbrica es pugui convertir en una nova Llonja, on ja fa anys que els veïns es queixen dels renous nocturns. Hi ha, però, diferències importants entre un i altre barri. Per començar, sa Llonja sorgeix com a zona d´oci nocturn d´una manera anàrquica, arran de la decadència de Gomila –que fins els anys setanta havia quasi monopolitzat l´oci de Palma– i sense que els plans de rehabilitació urbana arribassin a temps per harmonitzar l´ús residencial amb la presència de bars, restaurants o, el que és el mateix, un renou ambient incompatible amb el descans. El cas de Fàbrica és diferent. Més que fer paral·lelismes amb sa Llonja s´ha de cercar la comparació amb Blanquerna. Aquí, els plans municipals també toparen amb una forta oposició ciutadana, tant de veïns com de comerciants, per temor a perdre aparcaments i que la concentració de persones provocàs problemes de convivència. Ara, en canvi, molts se´n penedeixen de que la peatonització no hagi estat completa. La millora de Blanquerna és tan evident que s´ha convertit en una punta de llança per entendre i estendre els eixos cívics a al llarg de Ciutat.
Fàbrica n´és un dels elegits, un eix que pretén comunicar –en un espai que dona prioritat a les persones i no als cotxes– el centre de la ciutat amb els barris perifèrics. Què això servirà per potenciar econòmicament la zona i per revaloritzar els edificis, inclosos els locals comercials, és indiscutible. Però en aquest cas, com ha passat a Blanquerna, la transformació no és improvisada sinó planificada: inclou no només la peatonització sinó tot el conjunt d´infraestructures, des de la il·luminació al clavegueram. Lògicament això pot atreure noves activitats econòmiques i, potencialment, que hi hagi més espai ocupat per taules i cadires.

No obstant, aquesta és una qüestió que té poc a veure amb les obres que s´executen i sí, en canvi, amb els usos que després es puguin donar als espais reconquerits. Contra aquests temors, Cort té prou poder tant per regular-ne els usos com per vigilar que no es faci malbé el patrimoni. Aquest, en tot cas, és un altre problema. Avui ja ningú no es queixa perquè Ramón Aguiló transformàs Santa Catalina amb allò que és ara, un barri per viure-hi, o que Aina Calvo hagi capgirat Blanquerna i donat les primeres passes perquè el Parc de Ses Vies arribi més enllà de Jacint Verdaguer.