La constructora vol la “desaparició amb urgència” dels jaciments

dBalears.cat 18-11-2008
L’Ib-Salut envia un informe al Consell perquè es postuli sobre Son Espases Vell. Mentrestant, els tècnics de Patrimoni asseguren que els jaciments s’han de mantenir al mateix lloc
Francesca Marí. El Servei de Salut de les Balears no es banya. L’Ib-Salut presentà el mes d’octubre un informe al Consell en el qual recomanava la "desaparició amb urgència" de les construccions que els arqueòlegs de Son Espases Vell han localitzat a la zona oest de l’hospital. Així mateix, no són els tècnics del Govern qui signen l’estudi, sinó que ho fan els arquitectes de la constructura, Reinaldo Ruiz Yebenes i Julián Arranz, d’Aidhos.
Per la seva banda, els tècnics de Patrimoni tenen clar que, de moment, les restes trobades al solar han de romandre in situ, tal com marca la normativa. Ahir mateix el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, demanà "temps" abans de prendre cap decisió. "Ens atindrem al que diguin els responsables arqueològics de l’excavació i als informes dels nostres tècnics. De moment, la suspensió està en vigor", sentencià.
Però aquest parer no té res a veure amb el dels arquitectes de l’obra, que en el seu informe troben "impossible mantenir l’estructura hospitalària" si es conserven les troballes, ni tampoc preveuen la possibilitat de "remodelar l’edifici". Per això, recomanen "la urgent desaparició de l’emplaçament que ara ocupen". Aquesta urgència és precisament la que no vol atendre Patrimoni Històric, que demana "treballar sense precisions", a més de declinar el terme "desaparició" de l’informe.
L’octubre passat, els arqueòlegs trobaren a la zona oest de l’hospital tres construccions datades entre els segles II i I abans de Crist. Tot apunta que fan part d’una zona sacra o de tipus litúrgic que podria assimilar-se al món ibèric. Aquest és precisament l’especialitat del jaciment, ja que si es confirma seria l’única construcció d’aquesta classe que s’ha trobat a Mallorca. "És una mostra de l’assimilació cultural entre la comunitat talaiòtica i els primers romans de l’Illa", indicà l’arqueòloga de Patrimoni, Helena Inglada. "En l’àmbit científic és inqüestionable el seu valor històric", sentencià.
Sota aquest punt de vista, els tècnics mantenen que en un primer moment les restes s’han de preservar allà on es troben originalment. "Aquesta és la primera reacció dels tècnics, després es veurà com s’han de conservar: si tapades, semitapades, que es vegin en planta... Hi ha moltes possibilitats", afirma l’experta, per matisar que només es traslladaran "si és tècnicament impossible que es conservin en aquell indret".
Cerdà tampoc no descartà ahir la possibilitat que les troballes siguin traslladades. "D’entrada, qualsevol resta d’aquest tipus no es pot moure de la zona on s’ha localitzat. Així i tot, no es pot fer una afirmació en ferm, ja que encara ens queda per rebre un informe més complet dels arqueòlegs", comentà el responsable de Patrimoni mentre afegia que, de totes maneres, la decisió per saber què es farà a Son Espases "serà una decisió de la Comissió de Patrimoni, és a dir, una decisió política".
Segons els informes dels arqueòlegs, l’estat de conservació era deficient , ja que "l’alçada sols era, en tots els murs documentats, d’una filada de pedres col·locades sobre la roca". En total, s’han localitzat dues habitacions, un fragment d’un mur que devia fer part d’una tercera habitació i altres restes relacionades amb les anteriors amb un paviment enllosat. Amb data d’avui, els tres arqueòlegs de Son Espases treballen de ple en aquesta zona del terreny.

Davant urgències

L’impediment principal que al·leguen els arquitectes perquè es faci efectiu el trasllat de les cimentacions rau en la seva ubicació: just davant l’accés a urgències, de radiografifa, cuures intensives i al bloc quirúrgic. A més, en aquest espai està projectada la construcció d’un aparcament i d’un carril aeri per al dit accés. L’informe dels arquitèctes d’Aidhos, Arquitectura e Ingeniería de Hospitales, donen prioritat més que a un principi patrimonial, a un de polític: el temps. "Estan retardant críticament el ritme necessari de la construcció", mantenen.
Tres mesos sense gens de control
El 10 de febrer de 2007, les excavadores entraren a marxes forçades als terrenys de Son Espases Vell. Durant tres mesos hi feren el que volgueren davant l’estupefacció dels veïns de la Real, que denunciaren reiteradament la destrucció del patrimoni. De llavors ençà s’han remogut 60.000 metres quadrats de terreny, dels quals s’estima que 27.300 s’aixecaren sense cap tipus de control. Justament devora aquests terrenys sense control arqueològic (l’edifici principal de l’hospital), és on ara els arqueòlegs han localitzat les construccions sacres.
El que hi havia davall aquell edifici no es podrà saber mai: les màquines ho arrasaren. Només en queden les catorze denúncies interposades per la plataforma Salvem la Real i algunes imatges fotogràfiques amb els ramals de la síquia d’en Baster i la font de la Vila desfets. Ara bé, els tècnics ja s’ho esperaven. "Ja se sap que si remouen 6.000 metres quadrats hi ha moltes possibilitats de trobar-hi restes, era clar", apuntava ahir l’arqueòloga Helena Inglada.
En realitat, la supervisió arqueològica s’inicià per maig de 2007, quan es nomenà les arqueòlogues Francisca Torres i Marilena Estarellas perquè en fessin un control. Els elements arqueològics trobats en aquell primer informe eren clars: canalitzacions de les síquies de la Vila i d’en Baster, restes d’àmfores i ceràmiques d’època romana i una habitació absidal del talaiòtic final. Amb data d’avui, onze mesos després d’aquell primer control, les tasques continuen pel mateix camí, amb l’afegit ara que s’han trobat noves estructures i es pot arribar a qüestionar la viabilitat del projecte.
En aquest sentit, l’arqueòleg Ferran Tarongí, director de Patrimoni de l’Ajuntament de Palma, manifestà ahir que el descobriment de restes arqueològiques durant la construcció de l’hospital de Son Espases "evidencia la manca de planificació que hi ha al sector de les obres públiques", i que "s’hi aplica una política de fets consumats".
"Si s’haguessin fets els informes pertinents abans de concedir les llicències, coses com aquesta no passarien", assegurà Tarongí. Perquè ara, amb l’hospital en un estat de construcció avançat, "qui pot dir que tenen més valor unes restes que fan un metre d’alçada que no l’entrada d’urgències?", afegí. "De la mateixa manera que es realitzen estudis d’impacte ambiental, cal fer també estudis d’impacte patrimonial", assenyalà.