Ancorats en la història

dBalears.cat 13-11-2008

La figura de l’historiador i publicista Josep Maria Quadrado protagonitza La juderia de Mallorca el 1391, d’Eduardo Pascual Ramos, i La construcció d’una identitat, de Joan Mas Vives

Laura Acedo . Fou un dels intel·lectuals més destacats de la Mallorca del segle XIX i el primer arxiver del Regne. Historiador i publicista, defensava la unitat en tots els aspectes i des d’un punt de vista conservador. Josep Maria Quadrado Nieto (Menorca, 1919 - Palma, 1986) s’encarregà de dur l’Arxiu del Regne de Mallorca, tasca al llarg de la qual topà amb documents de gran importància.
Però la llista dels jueus que es convertiren al cristianisme després de l’assetjament al call de Palma de 1391 caigué en mans de Quadrado, que la publicà, amb els seus 111 noms i cognoms, a final del XIX sota el títol La juderia de Mallorca el 1391. "Els llinatges que prengueren els conversos foren els dels seus padrins, que intentaren aturar-ne la publicació perquè no els relacionassin amb els xuetes", assenyalà l’historiador i professor Eduardo Pascual Ramos. Aquest text dóna vida a la tercera part del llibre que, sota el mateix títol que el de Quadrado i edició de Pascual Ramos, acaba de publicar l’Editorial Lleonard Muntaner i es presenta avui, a les 20.00 hores, a la seu d’ARCA, al carrer de la Pau, 5, de Palma.
Aquesta nova edició de La juderia de Mallorca el 1391 inclou, a més del text de Quadrado, una primera part en què Pascual contextualitza la conversió massiva dels jueus de Palma el 1391 i una segona formada pel pròleg que escrigué el cronista de la ciutat, Juan Muntaner Bujosa, per a la reedició que se’n va fer el 1967.
Pons i Gallarza
El professor Joan Mas Vives també té Quadrado com un dels protagonistes de la seva darrera obra, La construcció d’una identitat. El debat ideològic i cultural entorn de J.M. Quadrado i J.LL. Pons i Gallarza.
Es tracta d’un recull de treballs que intenten mostrar una banda del debat ideològic del segle XIX a Mallorca, la protagonitzada per figures "benpensants i conservadores com les de Quadrado i Pons i Gallarza", apuntà Mas. Els dos "anaven en una mateixa línia però amb molts matisos". Quadrado "tenia idea d’unitat d’Estat, monàrquica i religiosa, però alhora era molt sensible al poder que la Corona d’Aragó va tenir en l’època medieval i favorable a la renaixença de la llengua catalana, sempre que aquesta s’integràs dins el concepte espanyol", apuntà l’autor. L’òptica conservadora marcada per la religiositat de Quadrado contrastava amb les idees d’un burgès de l’època de la restauració, Pons i Gallarza, pròpies d’un activista social i cultural, fundador de l’Ateneu Balear.