diariodemallorca.es 30-5-2010
Benet Bohigas i Moreno. Palma
Foto: Benet Bohigas
Ca´n Ganxo era un edifici impregnat d´una patina romàntica dins un espai bucòlic. Era obligatori, al tornar a cala Tuent, desprès de visitar la fàbrica d´electricitat, les cases de sa Costera o arribar fins a les cases de Bàlitx d´Avall, recuperar forces, asseguts al graó que feia la petita terrassa de ca´n Ganxo, a l´ombra del gran pi.
Contemplant la mar, l´olivar i els penya-segats dels voltants. Respirar fort, per dur-te´n, dins tu, un poquet d´aquell aire tan pur, assaonat amb partícules de natura verge i salobre de mar, de vegades, embravida. D´aquella casa vora la mar que donava un aire decimonònic al paisatge, no resta més que els meus records. Les fotos que vaig fer, tenen un valor extraordinari, faran que no s´esvaeixin les imatges d´un temps feliç, d´uns moments de relaxació i contemplació, d´un espai ja irrecuperable. Uns éssers humans creen bellesa per a desprès uns altres -en uns ritus de poder, contradicció, negació, incoherència i desgavell- destruir-la sense pudor ni rubor. Trist, trist, trist... decebedor... ca´n Ganxo era la petjada humana que no interferia negativament amb l´entorn natural, tot al contrari, ressaltava la seva bellesa. Amb el temps s´hi havia amarat de la bellesa que l´envoltava i formava part del paisatge com un element natural més. Record quan em varen convidar a passar un cap de setmana a sa Mola, de les cases es gaudeix d´una vista aèria sobre Tuent. Al mati la llum ataronjada, les aigües de la cala d´un groc fort per l´acumulació del pol·len dels pins, i les cases de ca´n Ganxo majestuoses vora la platja amb el gran pi al davant, no ho oblidaré mai.
Si les cases s´haguessin catalogat per part de l´Ajuntament d´Escorca o del Consell de Mallorca, ara ca´n Ganxo estaria salvat, però sembla que ningú ha mogut un dit per salvar-les. Xerrant de moure un dit, ara és el moment que els polítics i la ciutadania facin cas a l´eslògan del Consell de Mallorca "Mou un dit per la serra". Si, moguem tots un dit per la serra de Tramuntana, i no permetem que l´Ajuntament d´Escorca ni el mateix Consell tudin i espenyin la serra permetent urbanitzar es Guix.
Paisatge, etnologia, patrimoni i altres elements únics que han atret des de fa dècades als turistes, que ens donen de menjar i ens fan prosperar, estan cada vegada més malmenats o desapareixen. Que guanya i que perd Lluc, Escorca i Mallorca amb la destrucció del paisatge? La resposta la sabem, ara veurem quins polítics defensen la destrucció. Com diu un altre eslògan, aquest del GOB: "Qui estima Mallorca no la destrueix"
Entrades
